Aprobación nueva Llei d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals a Cataluña

Adjunto texto aprobado de la nueva Llei d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, gentileza de Juan Luís Martín de Pozuelo Genís. Es largo pero así no habrá dudas sobre qué dice el texto aprobado.

Llei d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals

Tram. 200-00048/08

Aprovació

Ple del Parlament

Sessió núm. 67, 17.12.2009, DSPC-P 104

Publicació: BOPC 605

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el dia 17 de desembre de 2009, ha debatut el dictamen de la Comissió de Medi Ambient i Habitatge referent al Projecte de llei d’ordenació sostenible de la pesca continental (tram. 200-00048/08) i les esmenes reservades pels grups parlamentaris.

Finalment, d’acord amb l’article 55.2 de l’Estatut d’autonomia i amb els articles 112 i 113 del Reglament del Parlament, ha aprovat la llei següent:

Llei d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals

Preàmbul

Durant els darrers anys, ha augmentat sensiblement la preocupació de la societat catalana pels problemes relatius a la conservació dels ecosistemes aquàtics i la biodiversitat. L’esgotament progressiu dels recursos naturals, la disminució de diverses poblacions de fauna i flora silvestres i la degradació dels espais naturals han preocupat seriosament els ciutadans que reivindiquen el dret a gaudir d’un medi ambient de qualitat que els asseguri el benestar i el de les generacions futures.

La pesca en aigües continentals ja fa temps que ha deixat d’ésser una font de recursos per a la supervivència humana i s’ha convertit, principalment, en una activitat esportiva i recreativa. Avui es practiquen noves tècniques de pesca i hi ha noves arts i nous esquers que permeten desenvolupar una pesca de mínim impacte, compatible amb la protecció de les poblacions aqüícoles i del medi natural.

La societat, i molt especialment el col·lectiu de pescadors, entén que cal actualitzar la norma que regula la pràctica de la pesca, tant la recreativa com l’esportiva, tenint en compte la capacitat d’autoregeneració dels rius, el foment de la pesca sense mort i la lluita contra les espècies exòtiques, alhora que es dóna resposta a l’increment dels darrers anys de la base social d’aquest sector i del seu impacte econòmic en els territoris on es practica. Cada vegada hi ha més persones que, individualment o en el marc de les diverses societats de pescadors i associacions, o també en l’àmbit de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, dediquen part del seu temps d’oci a la pràctica de la pesca en els rius de Catalunya.

Amb aquesta finalitat, aquesta llei fixa els instruments amb què l’Administració ha de garantir el dret a pescar i, alhora, que la gestió de la pesca es dugui a terme amb els majors beneficis per a les generacions actuals i les futures. Per a elaborar el text d’aquesta llei, s’han consultat tots els sectors implicats, principalment els pescadors i la comunitat científica, amb l’objectiu de dissenyar un model de gestió de la pesca respectuós amb el medi i amb la conservació dels recursos i estretament lligat a la cultura fluvial de Catalunya que permeti revalorar l’activitat de la pesca com a reclam turístic i cultural. El llarg procés de debat i de participació ha contribuït a millorar-ne el contingut i ha permès que es pugui presentar amb l’aval del conjunt de la societat catalana.

La Llei assenta les bases per a desenvolupar el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals com a eina que afavoreixi la pesca com una activitat tradicional des d’una òptica de sostenibilitat i que alhora esdevingui un element de desenvolupament local.

Si el nou model de pesca en aigües continentals permet una conservació eficient dels rius i una gestió sostenible dels recursos fluvials, s’afavorirà la recuperació i la potenciació de la pesca en aigües continentals com a recurs turístic. La pesca ha estat i ha de continuar essent una activitat turística molt important per a l’economia de les comarques d’interior i de muntanya, en la mesura que contribueix a la desestacionalització i a la diversificació de l’activitat en uns territoris on l’extensió de la temporada turística pot esdevenir un factor clau per a la continuïtat de l’activitat econòmica i per a l’arrelament de la població al territori. El perfil dels turistes de pesca es correspon amb el dels turistes de natura, que gaudeixen de l’entorn natural i són respectuosos amb el medi i sensibles a les altres propostes turístiques que ofereix el territori, com ara el turisme cultural o el gastronòmic. El desenvolupament d’aquesta estratègia de segmentació de l’activitat turística és coherent amb el Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010.

Fins al moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la pesca en aigües continentals de Catalunya s’ha regit per la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, i pel reglament que la desplega, aprovat pel Decret del 6 d’abril de 1943. Tant els canvis produïts en la societat i en la relació d’aquesta amb la pràctica de la pesca i amb el medi aquàtic, com el desenvolupament legislatiu posterior en tots els nivells, han deixat obsolet aquest marc legal.

L’article 119 de l’Estatut d’autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca fluvial, que inclou en tot cas la planificació i la regulació dels recursos pesquers, la delimitació d’espais protegits, la regulació del règim d’intervenció administrativa i la vigilància dels aprofitaments piscícoles. Els articles 27 i 46 de l’Estatut estableixen la necessitat de promoure un ús racional i sostenible dels recursos naturals.

L’adaptació a la nova legislació de la Unió Europea i de l’Estat també obliga a revisar el marc normatiu. En l’àmbit europeu, cal esmentar la Directiva 2006/88/CE del Consell, del 24 d’octubre de 2006, relativa als requisits zoosanitaris dels animals i dels productes de l’aqüicultura, i a la prevenció i el control de determinades malalties dels animals aquàtics, que actualitza, refon i consolida les normes zoosanitàries.

Pel que fa al dret estatal, cal destacar la Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i el Reial decret 1614/2008, del 3 d’octubre, relatiu als requisits zoosanitaris dels animals i dels productes de l’aqüicultura, i també a la prevenció i el control de determinades malalties dels animals aquàtics.

El títol preliminar estableix l’objecte, els principis i les competències de la Llei. Cal destacar que la pesca professional resta exclosa de l’objecte de regulació d’aquesta llei. També tracta la propietat i la comercialització dels exemplars d’espècies objecte de la pesca esportiva i recreativa.

El títol I estableix les mesures necessàries per a protegir i conservar els ecosistemes aquàtics continentals, les quals s’apliquen a partir d’informes que valoren l’impacte de les activitats que afecten els ecosistemes. També crea la Comissió per a la Protecció de les Espècies Aqüícoles, un òrgan de cooperació interadministrativa, adscrit al departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, que té la funció de coordinar totes les administracions amb competències sobre els ecosistemes aquàtics continentals per a assolir els objectius d’aquesta llei.

El títol II regula la protecció, la conservació i el foment de les espècies aqüícoles, i determina les mesures necessàries per a conservar les espècies autòctones i les necessàries per a lluitar contra les espècies introduïdes que poden malmetre la biodiversitat.

El títol III regula l’ordenació i la gestió de la pesca recreativa en les aigües continentals, per mitjà d’un model de gestió basat en l’aprofitament sostenible dels recursos de pesca i en l’autoregeneració de les poblacions de fauna i flora. També crea els consorcis territorials de pesca en aigües continentals com a ens per a apropar la gestió al territori i adaptar-la a la realitat de les diferents conques hidrogràfiques.

La participació ciutadana, l’educació i la formació són regulades pel títol IV, el qual estableix les figures de les entitats tutores de la pesca, les entitats tutores del riu i la xarxa d’escoles del riu.

El títol V desenvolupa el règim sancionador. Estableix unes sancions proporcionals al grau d’impacte de les infraccions i obliga els infractors a reparar els danys que hagin causat.

Títol preliminar. Objecte, principis, competències i propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca en aigües continentals

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta llei és regular, protegir i fomentar el dret a l’exercici de la pesca en tots els rius, els rierols, els estanys, les basses, els llacs, els canals, els embassaments i altres aigües o trams, d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o salades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins els límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma, i més concretament:

a) Planificar, protegir, fomentar i regular l’exercici de la pesca no professional en tots els cursos i les masses d’aigua continental situats a Catalunya.

b) Protegir, recuperar, conservar, fomentar i aprofitar d’una manera sostenible els recursos de pesca no professional.

c) Garantir un estat de conservació favorable dels hàbitats en tots els cursos i les masses d’aigua continental, especialment els inclosos en l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, del 21 de maig de 1992, o la norma que la substitueixi, i de les espècies incloses en l’annex II de la dita directiva.

d) Formar i educar els pescadors i la resta de persones que interactuen amb els ecosistemes aquàtics continentals en el respecte al medi ambient i, en especial, als ecosistemes aquàtics continentals.

e) Fomentar la pesca responsable com a factor de desenvolupament econòmic local, amb la màxima participació social dins l’àmbit territorial implicat.

f) Establir les limitacions imprescindibles als diferents usos dels cursos i les masses d’aigua continental per a conservar-los correctament com a hàbitats.

Article 2. Definicions

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Ecosistema aquàtic continental: la xarxa de relacions biològiques establertes en cursos o masses d’aigua continental, incloent-hi les diferents espècies i el medi físic en què aquestes es desenvolupen.

b) Aigües continentals: tots els rius, els rierols, els estanys, les basses, els llacs, els canals, els embassaments i altres aigües o trams, d’origen natural o d’origen artificial, dolces, salabroses o salades, de caràcter públic o privat, que es localitzin dins els límits territorials de Catalunya i que es trobin en terra ferma. En el cas de la desembocadura d’un riu, s’entén que són aigües continentals les que es troben dins la línia recta imaginària que uneix els punts exteriors en terra ferma de llurs ribes.

c) Aigües de salmònids: les aigües que tenen les condicions ecològiques per a ésser habitades de manera predominant per la truita comuna (Salmo trutta).

d) Aigües de ciprínids: les aigües que tenen les condicions ecològiques per a ésser habitades de manera predominant per espècies pertanyents a la família dels ciprínids, incloent-hi les que per degradació han perdut llurs condicions originals d’aigües de salmònids.

e) Aigües de reserva genètica: les aigües habitades per poblacions d’espècies autòctones els individus de les quals presenten característiques genètiques pròpies.

f) Espècie autòctona: l’espècie de peix o de crustaci present dins la seva àrea de distribució natural.

g) Espècie al·lòctona o introduïda: l’espècie de peix o de crustaci present fora de la seva àrea de distribució natural.

h) Espècie pescable: l’espècie autòctona de peix o de crustaci que té poblacions amb un nivell demogràfic suficient per a suportar, sense posar en perill la seva viabilitat, l’exercici de la pesca amb captura.

i) Espècie protegida: l’espècie de peix o de crustaci declarada com a protegida o amenaçada per la normativa de Catalunya, de l’Estat o de la Unió Europea.

j) Població sensible: la població d’una espècie de peix o de crustaci en retrocés, l’estat de la qual es pot agreujar si s’hi exerceix la pesca amb captura.

k) Introducció: l’actuació d’alliberament en l’ecosistema de qualsevol exemplar d’espècie de flora o fauna, en qualsevol estadi biològic, en masses d’aigua en què l’espècie no és present d’una manera natural i a les quals els individus d’aquesta no podrien arribar per si mateixos.

l) Reintroducció: l’actuació d’alliberament en l’ecosistema de qualsevol exemplar d’espècie o subespècie autòctona de peix, de crustaci, de mol·lusc o d’altres organismes, en qualsevol estadi biològic, amb l’objectiu de recuperar-ne una població local allà on hagi desaparegut o s’hagi reduït fins a un nivell que la faci inviable.

m) Repoblació: l’alliberament d’exemplars d’espècies pescables per tal de satisfer la demanda de pesca.

n) Translocació: l’actuació consistent a capturar en el medi natural qualsevol exemplar d’espècie de peix, de crustaci o de mol·lusc, en qualsevol estadi biològic, i posteriorment alliberar-lo en un tram diferent al de captura, fins al qual l’espècie no podria arribar per si mateixa.

o) Zona de fresa: les aigües o els trams de riu que per llurs característiques naturals constitueixen el lloc adequat per a la reproducció de les diferents espècies de peixos.

p) Zona de pesca: el curs, el tram o la massa d’aigua on la pesca està permesa i regulada.

q) Acció de pescar o pesca: qualsevol conducta que, mitjançant l’ús d’arts, substàncies o altres mitjans adequats, tendeix a buscar, atreure o perseguir peixos o crustacis que habiten en l’ecosistema aquàtic continental amb la finalitat de capturar-los, tant si és per a apropiar-se’n com si és per a retornar-los al medi aquàtic.

r) Pesca professional en aigües continentals: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb la finalitat de comercialitzar els productes que se n’obtinguin. Les persones i les entitats que l’exerceixin han de tenir els permisos i les autoritzacions pertinents del departament competent en matèria de pesca professional en aigües continentals.

s) Pesca esportiva: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb finalitats de competir, en el nivell internacional, estatal, autonòmic o local, o en l’àmbit propi de les societats de pescadors, i també les activitats preparatòries, les demostracions, els concursos i els entrenaments.

t) Pesca científica: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb finalitats de recerca.

u) Pesca recreativa: l’acció de pescar en aigües continentals exercida amb finalitats de lleure; és a dir, ni comercials, ni esportives, ni de recerca ni professionals.

v) Pesca sense mort: l’acció de pescar en aigües continentals exercida de tal manera que tots els exemplars capturats es retornen a les aigües de procedència immediatament, amb les excepcions establertes per aquesta llei, i de la manera menys lesiva possible.

w) Grumeig: l’acció de pescar que consisteix a tirar, dipositar o aportar substàncies a les aigües, per qualsevol mitjà, amb la finalitat d’atreure’n exemplars de peixos o de crustacis.

x) Esquer: la substància, l’organisme viu o mort o l’objecte que serveix per a atreure peixos o crustacis en l’acció de pescar.

y) Esquer natural: els animals vius o morts, llurs restes, ous i embrions, els vegetals i els productes alimentaris d’origen, barrejats o elaborats.

z) Esquer artificial: les culleretes i les imitacions i simulacions d’insectes, peixos i altres animals, i també qualsevol altre objecte d’una naturalesa similar.

Article 3. Principis generals

Els principis que inspiren aquesta llei són els següents:

a) El desenvolupament i el manteniment de la biodiversitat autòctona dels ecosistemes aquàtics i de llurs poblacions de fauna i flora per a contribuir a assolir un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics continentals.

b) L’aprofitament ordenat i sostenible dels recursos biològics del medi aquàtic continental.

c) La igualtat en l’exercici de la pesca per a tothom qui la vulgui exercir, sense més limitacions que les que es derivin de les mesures necessàries per a la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals.

d) La recuperació i la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals, i en especial dels hàbitats d’individus de les diverses espècies de fauna i flora, per a garantir-ne l’eficiència en la funció reproductiva.

e) La coordinació entre les administracions i els organismes competents en el medi aquàtic continental per a aconseguir els objectius fixats.

f) L’ensenyament, la divulgació i la formació de la ciutadania en tot allò relatiu als ecosistemes aquàtics continentals, per a afavorir i promoure la pesca responsable i la recerca.

g) La participació ciutadana en l’observança dels preceptes d’aquesta llei i en la consecució dels seus objectius.

h) El foment de la pesca esportiva i de la pesca recreativa com a eina de desenvolupament turístic, econòmic i social.

Article 4. Gestió de la pesca i dels ecosistemes aquàtics continentals

1. La regulació, la planificació, l’ordenació i la gestió de la  pesca en aigües continentals correspon en exclusiva a la Generalitat, en els termes establerts per l’article 119 de l’Estatut d’autonomia.

2. L’exercici de les competències sobre les activitats pesqueres en espais naturals protegits, declarats com a tals de conformitat amb la normativa en matèria d’espais naturals, correspon als departaments competents en cadascuna de les modalitats de pesca, amb informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient. Aquest informe s’ha de sol·licitar d’acord amb el que estableix la legislació reguladora del procediment administratiu i del règim jurídic de les administracions públiques.

3. La gestió i la intervenció sobre els ecosistemes aquàtics continentals és reservada a les administracions públiques, les quals han de vetllar, en l’àmbit de llurs respectives competències, per a assolir i aplicar els principis que inspiren aquesta llei, sens perjudici de demanar l’auxili o la col·laboració de la ciutadania i de les  entitats sectorials, esportives i de l’àmbit científic en allò que sigui convenient, d’acord amb els procediments de participació que estableix la Llei.

Capítol II. Dret a pescar i propietat i comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca

Article 5. Dret a pescar

El dret a pescar en aigües continentals correspon a totes les persones que no es trobin incapacitades ni inhabilitades específicament per a l’exercici de la pesca i que tinguin la llicència de pesca i el permís de pesca pertinents.

Article 6. Propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca

1. Els diferents exemplars d’espècies objecte de pesca són res nullius mentre es trobin en l’ecosistema aquàtic continental.

2. La propietat dels exemplars d’espècies objecte de pesca s’adquireix per ocupació, sempre que es respecti el que disposen aquesta llei i les disposicions que la despleguen.

Article 7. Comercialització dels exemplars d’espècies objecte de pesca

Resta prohibida la comercialització de qualsevol exemplar d’espècie de peix o de crustaci pescat en règim no professional, llevat que sigui en el marc dels plans aprovats pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

Títol I. De la protecció i la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals

Article 8. Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles

1. Es crea la Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles com un òrgan de coordinació interadministrativa adscrit al departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

2. La Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles té la funció de coordinar els departaments competents en matèria de pesca en aigües continentals i la resta d’administracions competents per a assolir els objectius generals d’aquesta llei, i en concret els objectius següents:

a) Vetllar perquè les espècies aqüícoles autòctones puguin acomplir amb èxit llur cicle biològic.

b) Vetllar perquè el nivell demogràfic de les poblacions d’espècies autòctones sigui suficient per a suportar l’exercici de la pesca sense posar en perill llur viabilitat.

c) Proposar les mesures necessàries per a assolir un bon estat ecològic dels trams i les masses d’aigua, especialment els inclosos en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, regulat per aquesta llei.

d) Vetllar perquè les activitats que es duguin a terme en qualsevol tram o massa d’aigua, especialment els inclosos en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, siguin compatibles amb la pesca i la conservació de les espècies autòctones, i també dels hàbitats i les espècies protegides que reguli la normativa de Catalunya, de l’Estat i de la Unió Europea.

e) Participar en els procediments de revisió o determinació del règim de cabals de manteniment per part de l’Administració competent per a garantir la conservació de les poblacions de les espècies autòctones i la pràctica de la pesca.

3. L’estructura, el funcionament i la composició de la Comissió per a la Conservació de les Espècies Aqüícoles, i també la forma de nomenament dels seus membres, s’han de determinar per reglament.

Article 9. Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic

L’Administració hidràulica que tramiti una autorització o una concessió per a derivar cabal, fer obres de canalització, construir dics o fer altres obres de caràcter transversal a la llera d’un curs d’aigua, o per a extreure àrids o fer dragatges, o per a qualsevol actuació que pugui afectar els individus de les espècies aqüícoles que habiten en els trams o les masses d’aigua inclosos en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, sens perjudici de la resta d’informes i tràmits que siguin preceptius, ha de sol·licitar un informe preceptiu a l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, que valori les actuacions projectades en funció de l’afectació que poden tenir en les espècies aqüícoles i en la pràctica de la pesca.

Article 10. Règim de cabals de manteniment

1. El règim de cabals de manteniment, en el cas de les conques internes, és el que estableixen en cada moment el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya i els plans zonals corresponents. Per a la resta d’aigües continentals, el règim de cabals de manteniment és el que estableixen els plans hidrològics elaborats per les administracions competents.

2. Les persones concessionàries d’aprofitaments hidràulics estan obligades a complir el que disposa el títol concessional, a l’efecte de protegir la fauna aqüícola i garantir que el funcionament de l’ecosistema aquàtic continental sigui òptim des d’un punt de vista ecològic i, en particular, assegurar l’evolució natural, la mobilitat i la reproducció de les poblacions de les espècies aqüícoles. Amb aquesta finalitat, els títols concessionals han d’establir la instal·lació, a càrrec de la persona titular, dels rètols informatius que l’Administració hidràulica determini, en els quals ha de constar, com a mínim, el cabal concedit, el règim de concessió, la data de caducitat i el cabal de manteniment assignat. Els títols concessionals han d’establir també la instal·lació dels mitjans telemàtics, mecànics o d’una altra naturalesa que calgui per a verificar i garantir el compliment del que disposin els dits títols.

3. Els cabals de manteniment es poden reduir per tal d’atendre l’abastament de la població, per raons d’estiatge o d’escassetat de recursos hídrics i en supòsits excepcionals, en els termes que estableixen la legislació d’aigües, el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya i els plans hidrològics de la resta d’administracions hidràuliques respecte a la resta d’aigües continentals regulades per aquesta llei.

Article 11. Variació de cabals circulants

1. Tota variació del cabal d’un curs fluvial motivada per qualsevol tipus de concessió o aprofitament hidràulic que impliqui un augment sobtat del nivell de calat o del volum d’aigua s’ha d’efectuar, amb caràcter general, d’una manera gradual en el temps i activant els mecanismes d’avís necessaris per mitjà de senyals acústics i lluminosos que adverteixin suficientment sobre l’obertura de comportes o l’increment de cabals fluvials per mitjans artificials en les zones d’influència de caiguda de preses i aprofitaments hidràulics, a fi de garantir la seguretat dels pescadors i altres persones en interacció amb les aigües continentals i de mantenir la fauna i la flora, i sens perjudici de les autoritzacions que siguin preceptives.

2. En cap cas no es poden efectuar variacions sobtades de cabals per a fer activitats lúdiques que puguin incidir negativament en els processos de reproducció i alevinatge de la fauna aqüícola o en la pràctica de la pesca.

Article 12. Alteració del volum o el cabal de masses d’aigua

1. En el cas que, per necessitats degudament justificades, calgui alterar el volum o el cabal de qualsevol massa d’aigua inclosa en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i que aquesta alteració pugui afectar-ne les poblacions aqüícoles, juntament amb la sol·licitud que s’ha d’adreçar a l’Administració hidràulica competent, cal presentar un pla de salvament de les espècies autòctones de fauna afectades i, si escau, d’eliminació de les espècies introduïdes. El contingut mínim d’aquest pla, les directrius d’actuació i el procediment pel qual l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’avaluar la suficiència del pla de salvament presentat s’han d’establir per reglament.

2. Qui redueixi el cabal d’un curs d’aigua o un tram o esgoti una massa d’aigua natural o artificial, en els termes que estableix l’apartat 1, té l’obligació de salvaguardar els peixos, amfibis, crustacis, rèptils i mol·luscs pertanyents a espècies de fauna salvatge que hi habitin, d’acord amb el que determini el pla de salvament a què fa referència el mateix apartat.

3. En el cas que es detecti un problema sanitari o un risc biològic de propagació de paràsits, patògens, propàguls o larves d’espècies invasores, el departament competent en matèria de medi ambient pot declarar la suspensió immediata del pla de salvament, encara que hagi estat aprovat, o la suspensió de les operacions de salvament, tot i que ja s’hagin iniciat. El procediment per a declarar la suspensió s’ha de determinar per reglament.

4. La persona sol·licitant de l’autorització per a alterar el volum o el cabal, o per a reduir o esgotar una massa d’aigua, ha d’efectuar i assumir el cost de totes les operacions de salvament regulades per aquest article. En el cas que no les efectuï o que no s’executin d’acord amb el pla de salvament, han d’ésser dutes a terme de manera subsidiària per l’Administració amb càrrec a la persona obligada, sens perjudici de les sancions corresponents i de l’obligació d’indemnitzar pels danys i perjudicis que s’ocasionin.

5. Les operacions d’alteració del volum o del cabal o de reducció o esgotament d’una massa d’aigua que l’Administració reconegui com a urgents estan exemptes del que disposen els apartats 1, 2, 3 i 4. L’Administració ha de justificar fefaentment la decisió de reconèixer si una operació és urgent. En aquests casos l’Administració actuant ha d’adoptar, en el grau en què sigui possible, les mesures pertinents per a salvaguardar la fauna a què  fa referència aquest article. El cost d’aquestes operacions de salvament ha d’ésser assumit per qui alteri el volum de  la massa d’aigua.

Article 13. Cabal mínim per a les aigües de reserva genètica

Els trams dels cursos d’aigua declarats com a reserva genètica han de tenir assignat un cabal suficient per a salvaguardar les poblacions de peixos que han motivat la declaració. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals ha de determinar aquests cabals.

Article 14. Reixes i sistemes de protecció de canals de derivació d’aigües

1. Les sol·licituds d’autoritzacions i concessions a què fa referència l’article 9 per a constituir un aprofitament hidràulic nou o per a revisar, transferir o modificar les característiques d’un de preexistent han d’anar acompanyades del projecte tècnic corresponent, el qual ha d’incloure:

a) La previsió de la instal·lació i el manteniment de reixes a l’entrada del canal i darrere les turbines, amb la finalitat d’impedir el pas dels peixos, especialment els d’una mida igual o superior a la mida mínima de captura. Aquestes reixes poden ésser substituïdes per altres mecanismes anàlegs, sempre que llur eficàcia hagi estat certificada per l’Administració competent.

b) La previsió de la col·locació de passos necessaris i eficients per a la fauna silvestre sobre els canals de derivació i desguàs.

c) La previsió de la col·locació de baranes, tanques o altres dispositius que impedeixin l’entrada i la caiguda accidental de persones o animals a canals, rampes, escales o altres dispositius.

2. L’ordre de prioritat dels diferents dispositius o actuacions per a garantir el pas de la fauna en general i per a protegir els canals de derivació d’aigües, i els llocs i les condicions en què s’han de fer efectius, s’han d’establir per reglament.

Article 15. Connectivitat del curs

1. En el cas de la construcció de dics o d’altres obres de caràcter transversal a la llera d’un curs d’aigua, les sol·licituds d’autorització o de concessió han d’anar acompanyades del projecte tècnic corresponent, amb la finalitat de garantir l’acompliment del cicle biològic de les espècies aqüícoles, llurs migracions periòdiques al llarg dels cursos fluvials i, per tant, la necessària connectivitat del curs. El projecte tècnic ha d’incloure:

a) La previsió d’una escala, un pas o qualsevol altre dispositiu o actuació que permeti amb eficiència el moviment natural de les espècies de fauna aqüícoles del medi fluvial.

b) La previsió del cabal necessari que ha de circular per l’escala, el pas o qualsevol altre dispositiu, a què fa referència la lletra a, per tal de garantir que les espècies de fauna aqüícoles el poden remuntar.

2. L’Administració hidràulica ha de sol·licitar l’estudi d’impacte ambiental, amb la finalitat a què fa referència l’apartat 1.

3. Els dispositius de connectivitat establerts s’han de mantenir en un estat que en garanteixi la finalitat, i lliures d’obstacles i de qualsevol artefacte, fix o mòbil, que permeti o faciliti la captura dels peixos quan hi passin.

4. L’ordre de prioritat dels diversos dispositius o actuacions per a garantir la connectivitat del curs s’ha d’establir per reglament.

Article 16. Qualitat de les aigües i de l’ecosistema  aquàtic continental

El departament competent en matèria de medi ambient ha de comunicar als organismes de conca competents les condicions mínimes necessàries de la qualitat de l’aigua i de l’entorn fisicobiològic perquè les aigües sotmeses a l’ordenació d’aquesta llei es conservin com a hàbitats de les espècies de fauna i flora aqüícoles. Aquestes condicions han d’ésser considerades en els plans hidrològics respectius.

Article 17. Conservació de les zones de fresa

1. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’elaborar un catàleg de les principals zones de fresa de les espècies de peixos que es determinin per reglament, a fi de dictar les normes pertinents per a la conservació d’aquestes espècies. Aquest catàleg s’ha de posar en coneixement de l’Administració hidràulica competent per a ésser inclòs, quan escaigui, en la planificació hidrològica i en el registre de zones protegides.

2. No es pot autoritzar l’extracció d’àrids ni qualsevol altra intervenció sobre les lleres dels cursos d’aigua en les quals es localitzin zones de fresa incloses en el catàleg a què fa referència l’apartat 1.

3. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha de fomentar l’adequació de les zones de fresa i els trams d’alevinatge que serveixin per a incrementar la riquesa íctica de les aigües continentals i el foment de les espècies de fauna aqüícoles que es determini per reglament.

Títol II. De la protecció, la conservació i el  foment d’espècies

Capítol I. Classificació i regulació de les espècies de peixos i de crustacis

Article 18. Classificació de les espècies de peixos i de crustacis a efectes de la pesca

1. Als efectes d’aquesta llei, les espècies de peixos i de crustacis es classifiquen en les categories següents:

a) Espècies protegides.

b) Espècies pescables.

c) Espècies introduïdes.

2. La classificació d’una espècie en una categoria o en una altra de les establertes per aquest article i la revisió de la classificació han de figurar en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. Les addicions,  supressions o modificacions en la classificació s’han de fer pel procediment que es determini per reglament.

3. La classificació de les espècies que desenvolupen una part de llur cicle biològic en aigües marines i una altra part en aigües continentals s’ha de fer de comú acord amb el departament competent en matèria de pesca marítima.

4. Les espècies classificades com a protegides no poden ésser objecte de pesca, captura ni aprofitament. Si de manera accidental es captura un exemplar d’una d’aquestes espècies, s’ha de retornar immediatament a les aigües de procedència de la manera menys lesiva possible.

5. Es poden declarar poblacions d’espècies sensibles en els casos en què es detecti una forta davallada de llur densitat demogràfica. La regulació de la pesca en els trams habitats per poblacions d’espècies sensibles ha d’anar encaminada a protegir i conservar aquestes poblacions. Aquest precepte no és aplicable a l’anguila (Anguilla anguilla) en el supòsit de pesca professional, que ha d’ésser degudament autoritzada pel departament competent.

6. A efectes de gestió, la carpa (Cyprinus carpio) i el carpí (Carassius auratus) tenen la consideració d’espècies pescables, atesa llur presència històrica en les aigües de Catalunya. Les modalitats de captura de la carpa i el carpí s’han d’establir per reglament.

7. Per als cursos, trams de cursos i masses d’aigua en què es mantinguin determinades espècies introduïdes, com ara la truita de rierol (Salvelinus fontinalis), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), la perca americana o black-bass (Micropterus salmoides) i el lluç de riu o luci (Esox lucius), l’Administració ha d’elaborar un pla d’eradicació o control d’aquestes espècies, el qual n’ha d’especificar el règim de pesca.

8. Tots els exemplars d’espècies introduïdes pescats han d’ésser eliminats per mitjà del procediment més adequat. Aquest precepte no és aplicable als exemplars pescats en les zones de pesca controlada intensiva, que han d’ésser objecte d’una regulació especial, d’acord amb el que estableix aquesta llei.

9. El transport d’exemplars vius d’espècies de peixos i crustacis classificades com a introduïdes està sotmès a l’autorització del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. El procés per a obtenir aquesta autorització s’ha d’establir per reglament.

Article 19. Mides de captura de peixos i de crustacis

1. Es prohibeix la pesca, la possessió, el transport sense autorització i el consum d’exemplars de peixos o de crustacis que no assoleixin la mida mínima o que superin la mida màxima establertes per a les espècies de pesca no professional.

2. Les mides mínimes de captura de peixos i de crustacis s’han d’establir per reglament i han de garantir que els exemplars capturats hagin pogut completar el cicle reproductiu com a mínim en una ocasió. També es poden determinar mides màximes de captura amb la finalitat de protegir els exemplars reproductors.

3. Les mides mínimes i màximes de captura dels exemplars d’espècies que desenvolupen una part del cicle biològic en aigües marines i una altra part en aigües continentals s’han de determinar de comú acord amb el departament competent en matèria de pesca marítima.

4. Tots els exemplars d’espècies capturats que no assoleixin la mida mínima o bé que superin la mida màxima establerta, en el cas que n’hi hagi una de fixada, s’han  de retornar immediatament a les aigües de procedència de  la manera menys lesiva possible.

5. La mida dels peixos és la distància des de l’extrem anterior del musell superior fins al punt mitjà de la part posterior de l’aleta caudal amb la cua estesa. La mida dels crustacis és la distància des dels ulls fins a l’extrem de la cua estesa.

Article 20. Pesca científica i control poblacional

1. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals pot autoritzar la pesca de qualsevol espècie de fauna aqüícola, en qualsevol època de l’any i en qualsevol massa d’aigua continental, amb l’objectiu que se’n facin estudis científics o de control poblacional, independentment de la classificació de l’espècie i de l’art, la modalitat o el procediment utilitzat, sens perjudici del que estableix la legislació vigent.

2. El procediment per a obtenir l’autorització a què fa referència l’apartat 1 s’ha d’establir per reglament.

Article 21. Control d’espècies

1. El departament competent ha d’emprendre les actuacions necessàries per a controlar o eradicar les poblacions d’espècies piscívores que causin un fort impacte sobre les espècies autòctones de fauna o de flora, amb la finalitat de protegir, conservar i millorar les poblacions d’aquestes espècies.

2. El departament competent ha d’emprendre les actuacions necessàries per a controlar les poblacions d’espècies que incideixin negativament sobre la resta, tant si són introduïdes com si no, amb la mateixa finalitat que l’establerta per l’apartat 1.

3. S’han de controlar d’una manera especial les poblacions d’espècies piscívores la densitat demogràfica de les quals hagi augmentat en detriment de la resta i que puguin arribar a distorsionar l’equilibri natural entre les espècies de peixos i crustacis.

Capítol II. Introduccions, reintroduccions,  Repoblacions i translocacions

Article 22. Autorització de repoblacions, reintroduccions i translocacions

1. Per a fer repoblacions, reintroduccions o translocacions cal l’autorització del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. El procediment, els requisits per a l’autorització i els criteris que han de regir la pràctica de repoblacions, reintroduccions i translocacions s’han d’establir per reglament.

2. Es prohibeixen les repoblacions, les reintroduccions i les translocacions en les aigües de reserva genètica, llevat de les que formin part dels plans de recuperació d’espècies protegides o sensibles aprovats pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. La resta de mesures necessàries per a preservar i fomentar els valors biològics i genètics d’aquestes aigües s’han d’establir per reglament.

Article 23. Prohibició d’introduccions, repoblacions i translocacions d’espècies al·lòctones

Es prohibeix la introducció, la repoblació i la translocació, en qualsevol tipus d’aigua, d’exemplars d’espècies introduïdes, llevat de la truita irisada (Oncorinchus mykiss) en les repoblacions destinades a satisfer la demanda de pesca en les zones de pesca controlada intensiva.

Títol III. De l’ordenació i la gestió de la pesca en aigües continentals

Capítol I. Classificació de les aigües, els trams  i les masses d’aigua per a la pesca continental

Article 24. Classificació de les aigües continentals pel que fa a la gestió de la pesca

1. Les aigües continentals, als efectes de la gestió de la pesca i en funció de les poblacions d’espècies que les habiten, o que potencialment les podrien habitar per llurs condicions ecològiques, es classifiquen en les següents:

a) Aigües de salmònids, que se subdivideixen en aigües d’alta muntanya i aigües de baixa muntanya.

b) Aigües de ciprínids.

2. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha de classificar les aigües continentals d’acord amb les categories a què fa referència l’apartat 1. Aquesta classificació ha de constar en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

3. El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’establir les aigües de reserva genètica que han de constar en el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

Article 25. Classificació dels trams de cursos  i les masses d’aigua continental pel que fa a la pesca

1. Als efectes de la pesca en aigües continentals, els trams de cursos i les masses d’aigua es classifiquen en les categories següents:

a) Refugi de pesca.

b) Zona de pesca lliure sense mort.

c) Zona de pesca controlada.

2. L’aprofitament pesquer de les àrees a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer d’acord amb el desplegament reglamentari d’aquesta llei i el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

3. Totes les aigües de reserva genètica, si no són considerades refugis de pesca, s’han de classificar com a zones de pesca lliure sense mort o com a zones de pesca controlada sense mort.

4. La pesca en els trams de cursos d’aigua que delimiten amb la comunitat autònoma d’Aragó pot ésser objecte d’una regulació especial, ajustada a la gestió efectuada en les dues comunitats.

Article 26. Refugi de pesca

1. Un refugi de pesca és el curs, el tram de curs o la massa d’aigua en què habiten de manera habitual o predominant poblacions d’espècies protegides, el qual és necessari per a protegir i conservar les poblacions d’espècies aqüícoles, tant de flora com de fauna.

2. En els refugis de pesca està prohibit pescar-hi.

3. Els refugis de pesca poden ésser temporals o tenir una durada indefinida.

4. Els refugis de pesca han d’ésser establerts pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. Els instruments de planificació hidrològica i del territori els han d’incloure i respectar.

Article 27. Zona de pesca lliure sense mort

1. Una zona de pesca lliure sense mort és el curs, el tram de curs o la massa d’aigua en què la pràctica de la pesca s’ha de fer amb la condició de retornar immediatament a les aigües de procedència, de la manera menys lesiva possible, tots els exemplars capturats, llevat dels casos de competicions esportives i de la resta d’excepcions establertes per aquesta llei.

2. L’únic requeriment per a pescar en les zones de pesca lliure sense mort és estar en possessió de la llicència pertinent.

3. Les zones de pesca lliure sense mort han d’ésser establertes pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals. Se n’ha de garantir una presència efectiva suficient, tant en nombre com en extensió, en tots els cursos, trams de cursos o masses d’aigua que no tinguin la consideració de refugis de pesca.

Article 28. Zona de pesca controlada

1. Una zona de pesca controlada és el curs, el tram de curs o la massa d’aigua en què es limita la pesca per a contribuir a desenvolupar un model d’aprofitament sostenible dels recursos pesquers basat principalment en l’autoregeneració natural de les poblacions d’espècies.

2. En les zones de pesca controlada es pot practicar la pesca sense mort o amb mort.

3. En les zones de pesca controlada, la pràctica de la pesca requereix, a més de la llicència corresponent, l’obtenció del permís de pesca pertinent.

4. Per a permetre l’autoregeneració dels cursos i les masses d’aigua, s’ha de procurar que els trams situats immediatament per sobre o per sota dels límits d’una zona de pesca controlada es classifiquin com a zones de pesca lliure sense mort o com a refugis de pesca.

5. L’aprofitament pesquer de les zones de pesca controlada es pot dur a terme per mitjà de la concessió o de qualsevol altra figura jurídica administrativa que es determini per via reglamentària. Els requisits i les condicions de les diverses formes d’aprofitament s’han d’establir per reglament.

6. Els criteris i el mecanisme per a determinar el nombre de captures permeses en les zones de pesca controlada s’han d’establir per reglament.

Article 29. Pesca controlada intensiva i escenaris de pesca en les zones de pesca controlada

1. Les zones de pesca controlada intensiva són cursos, trams de cursos o masses d’aigua situats dins les zones de pesca controlada i habilitats per a suportar una alta pressió de pesca, en els quals es poden efectuar repoblacions periòdiques.

2. Les zones de pesca controlada intensiva s’han de situar en cursos, trams de cursos o masses d’aigua transformats artificialment, especialment els embassaments, i fora de les aigües de reserva genètica, per tal d’evitar la degradació biològica i, en especial, genètica de les poblacions d’espècies autòctones.

3. S’autoritza l’ús d’individus de truita irisada (Oncorhynchus mykiss) per a repoblar les zones de pesca controlada intensiva situades fora de les aigües de salmònids. La regulació de la pesca de la truita irisada ha d’ésser establerta pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

4. Els escenaris de pesca són zones de pesca controlada intensiva situades en masses d’aigua artificials sense connexió amb la xarxa fluvial o en cursos, trams de cursos o masses d’aigua de ciprínids transformats artificialment, en especial els embassaments, sempre que llurs característiques hidràuliques permetin garantir que no hi haurà una interacció negativa amb les poblacions de peixos dels trams immediats del riu. Estan especialment concebuts per a la pràctica de la pesca amb finalitats recreativa i esportiva, o únicament esportiva, i han d’ésser gestionats preferentment per mitjà de convenis amb les societats de pescadors i llurs federacions.

Article 30. Senyalització

1. Els diferents cursos, trams de cursos i masses d’aigua continental en què es pot practicar la pesca han d’estar senyalitzats degudament, d’acord amb el que es determini per reglament.

2. Els senyals a què fa referència l’apartat 1 s’han de col·locar:

a) Al començament i al final de cada refugi de pesca, zona de pesca lliure sense mort o zona de pesca controlada.

b) Als dos marges del curs d’aigua.

c) Als punts de pas, especialment els ponts i les passarel·les.

d) Als punts d’accés, especialment preses, aparcaments i àrees recreatives.

e) A totes les vies d’accés a la zona i en tots els punts intermedis necessaris perquè es puguin veure correctament.

3. S’ha de senyalitzar la divisòria entre les aigües de salmònids i les de ciprínids amb cartells al punt d’inici. Les aigües de reserva genètica s’han de senyalitzar de la mateixa manera.

Capítol II. Esquers i períodes hàbils per a la pesca en aigües continentals

Article 31. Esquers no autoritzats

1. Es prohibeix, en totes les àrees de pesca, l’ús com a esquer de qualsevol peix, crustaci o mol·lusc, en qualsevol estadi biològic, viu o mort, i també d’insectes que no pertanyin a la fauna local. S’exceptuen d’aquest precepte les aigües limítrofes amb la comunitat autònoma d’Aragó, que poden tenir una regulació especial.

2. En les aigües de salmònids, es prohibeix l’ús dels esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos, les nimfes artificials acompanyades de càrregues de plom i la resta d’esquers que s’estableixin per reglament.

3. En les zones de pesca lliure sense mort i les zones de pesca controlada sense mort incloses en aigües de salmònids s’autoritza únicament l’ús d’esquers artificials proveïts d’un sol ham i sense arponet o amb l’arponet completament aixafat. En aquestes àrees es prohibeix l’ús d’esquers naturals.

4. Es prohibeix l’ús d’esquers o atraients amb components bioquímics o químics que alterin o puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament, el metabolisme o el cicle de cria i reproducció naturals de qualsevol espècie o organisme, especialment els que contenen feromones, hormones o laxants.

Article 32. Períodes hàbils per a la pesca en  aigües continentals

1. Els períodes hàbils per a la pesca per a cada categoria d’aigües o zones de pesca s’han de determinar per reglament i han d’ésser adequats al cicle biològic de cada espècie.

2. Es prohibeix pescar fora dels períodes hàbils per a la pesca.

3. Durant els períodes declarats inhàbils per a la pesca, qualsevol activitat que pugui incidir negativament en els cicles biològics de les espècies pot ésser objecte de regulació.

4. Durant els períodes hàbils per a la pesca només és permès pescar en l’horari comprès entre una hora abans de la sortida del sol i una hora després de la posta, llevat dels supòsits de pesca professional i de competició degudament autoritzats. El criteri de còmput per a l’aplicació d’aquest precepte s’ha d’establir per reglament.

5. L’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals pot prohibir temporalment, per mitjà d’una resolució motivada, l’exercici de la pesca quan hi hagi raons que ho facin recomanable per a protegir millor les espècies de fauna aqüícoles. Així mateix, l’autoritat competent pot limitar temporalment altres activitats que puguin afectar negativament les espècies aqüícoles.

Capítol III. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals

Article 33. Arts, modalitats i accions de pesca en aigües continentals

1. Per a la pesca recreativa i la pesca esportiva de competició, únicament es permet com a art de pesca la canya de pescar. Per cada pescador o pescadora, es permet la utilització de dues canyes en acció de pesca, separades per una distància inferior als deu metres. Resten exceptuades d’aquest precepte les aigües de salmònids, en les quals només es permet la utilització d’una canya.

2. Per a la pesca recreativa de crustacis en aigües continentals, únicament es permeten com a arts de pesca les nanses i els llantions. Cada pescador o pescadora en pot utilitzar vuit com a màxim, col·locats en una extensió màxima de trenta metres.

3. Correspon al departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals establir els trams, les quantitats i les condicions en què es permet el grumeig i la naturalesa de les substàncies emprades per a aquesta finalitat.

4. En cap cas no es pot autoritzar el grumeig en les aigües de salmònids. Aquesta regulació s’ha d’incorporar al Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

Article 34. Arts, modalitats i accions no autoritzades per a la pesca en aigües continentals

Es prohibeixen en tots els casos, en totes les aigües continentals, les actuacions següents:

a) Usar substàncies explosives.

b) Usar substàncies verinoses per als peixos o desoxigenadores de les aigües, o bé substàncies paralitzants, tranquil·litzants o repel·lents. S’exceptua d’aquesta prohibició l’ús de substàncies paralitzants o tranquil·litzants en els casos de pesca científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12.

c) Usar aparells electrocutants o paralitzants, o fonts lluminoses artificials, excepte en els casos de pesca científica o de control poblacional, d’acord amb l’article 20, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12.

d) Pescar utilitzant el salabre com a element de captura, excepte en els casos de pesca científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat d’acord amb el que estableix l’article 12. Es permet la utilització del salabre com a element auxiliar en l’acció de la pesca.

e) Pescar amb armes de foc o d’aire comprimit, arcs o  ballestes, o utilitzar instruments punxants o impactants.

f) Practicar la pesca subaquàtica.

g) Qualsevol procediment de pesca que impliqui la construcció d’obstacles o de barreres de qualsevol tipus i amb qualsevol material amb la finalitat de canalitzar les aigües i obligar els peixos a seguir una direcció determinada, i també l’alteració de les lleres o els cabals dels cursos d’aigua per a facilitar la pesca. S’exceptuen d’aquesta prohibició els casos de pesca professional degudament autoritzats.

h) Usar qualsevol tipus de xarxa, excepte en els casos de pesca científica o de control poblacional, sempre que s’hagi obtingut l’autorització pertinent, i també en les operacions contingudes en un pla de salvament aprovat.

i) Usar palangres, línies dorments o altres arts similars.

j) Usar qualsevol altre mitjà o procediment prohibit per reglament.

Article 35. Prohibicions de pescar per raó del lloc

Es prohibeix la pesca en els llocs següents:

a) Els canals, les obres de captació d’aigües i les lleres de derivació o rec localitzats en aigües de salmònids, llevat dels que siguin autoritzats pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

b) Els passos o les escales de peixos. També es prohibeix col·locar-hi un esquer a una distància inferior a cinquanta metres de l’entrada o de la sortida.

c) L’espai comprès entre una presa i la seva zona d’influència, que és, als efectes d’aquesta llei, de cinquanta metres enllà del punt de caiguda de l’aigua.

Article 36. Utilització d’embarcacions per a la pesca en aigües continentals

1. Els cursos, els trams de cursos i les masses d’aigua en què es permet la pesca des d’una embarcació, i també el procediment d’autorització i la regulació específica d’aquesta modalitat de pesca, han d’ésser establerts pel Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

2. L’autorització per a la pesca des d’una embarcació es fa sens perjudici de la necessitat que l’organisme de conca emeti l’autorització pertinent per a la navegació.

Capítol IV. Ordenació de la pesca en aigües continentals

Article 37. Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals

1. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals és l’instrument tècnic que estableix la classificació dels diferents trams de cursos i masses d’aigua als efectes de la pesca, i també la resta de preceptes en matèria de pesca en aigües continentals que determina aquesta llei i el reglament que la desplega. El contingut, el procediment d’elaboració, l’aprovació, la revisió i el període de vigència d’aquest pla s’han d’establir per reglament.

2. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals, quan faci referència a aigües continentals que es trobin dins un espai de la Xarxa Natura 2000, ha d’incorporar els objectius de conservació que determinen els articles 2 i 6 de la Directiva 92/43/CEE i la legislació rellevant en aquest àmbit.

3. El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals ha d’ésser aprovat pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals i s’ha de presentar davant la comissió competent del Parlament de Catalunya.

Article 38. Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals

1. Es crea el Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals com a òrgan consultiu del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

2. El Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals és integrat per representants dels departaments competents en matèria de pesca en aigües continentals, de l’Administració hidràulica, dels ens locals, de les universitats catalanes, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, de les societats de pescadors federades, del sector turístic i de les entitats conservacionistes i relacionades amb la pesca en aigües continentals, i per investigadors amb experiència reconeguda.

3. El Consell Assessor de la Pesca en Aigües Continentals té les funcions següents:

a) Suggerir i fer propostes de millora amb relació al Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

b) Informar sobre el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

c) Informar el departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals dels estudis i les millores en matèria de gestió de la pesca en aigües continentals i la conservació de les espècies aqüícoles autòctones.

d) Emetre un informe sobre totes les disposicions legals o reglamentàries que afectin la pesca en aigües continentals i la conservació de les espècies aqüícoles autòctones.

e) Qualsevol altra funció que es determini per reglament.

4. El funcionament, la composició i l’estructura del Consell Assessor de Pesca en Aigües Continentals s’han de determinar per reglament.

Capítol V. Pesca esportiva en aigües continentals

Article 39. Foment i regulació de la pesca esportiva en aigües continentals

1. Els departaments competents en matèria de pesca en aigües continentals, d’acord amb la legislació de l’esport, han de facilitar l’organització i la celebració de les competicions oficials que organitzi la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting i han de prendre les mesures i fer les autoritzacions necessàries per a disposar dels trams de cursos d’aigua i dels escenaris de pesca més adients per a desenvolupar-hi les dites competicions.

2. Els procediments, les actuacions i la formulació de les sol·licituds per a fer els campionats s’han d’establir per reglament.

Article 40. Taxes per a la pesca esportiva en aigües continentals

1. La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, d’acord amb la definició de pesca esportiva i la legislació de l’esport, pot organitzar competicions esportives en el nivell internacional, estatal, autonòmic o local, o en l’àmbit de les societats de pescadors. Les taxes s’han d’adequar a cadascuna de les diverses modalitats esmentades.

2. Les competicions de rang internacional, estatal i autonòmic organitzades per la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting i autoritzades pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals estan exemptes de taxes, atès el caràcter promocional de l’activitat turística i esportiva de les comarques de Catalunya, sempre que no s’hagin de fer actuacions extraordinàries.

3. Les competicions locals i les de l’àmbit de les societats de pescadors organitzades per la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting i autoritzades pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals estan subjectes a una taxa única i finalista per concurs, a favor d’aquesta administració. Aquesta taxa varia en funció del nombre de concursants i de la classificació dels trams de cursos i les masses d’aigua que figuren a l’article 22 i ha d’ésser establerta per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat. Les competicions d’abast local poden restar exemptes de la taxa en els supòsits que s’estableixin per reglament.

4. L’autorització del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals per a fer una competició implica la prohibició a la resta de pescadors de pescar en el tram afectat fins que finalitzi la competició. En cas que la competició tingui lloc en una zona de pesca lliure sense mort, la zona ha d’estar senyalitzada correctament abans de començar la competició. Les competicions esportives aprovades en els calendaris oficials tenen prioritat d’ús a les zones de pesca.

Capítol VI. Acreditació dels pescadors: llicències i permisos

Article 41. Llicència de pesca recreativa en aigües continentals

1. La llicència de pesca recreativa en aigües continentals dóna autorització per a practicar la pesca recreativa i esportiva de competició en aigües continentals en l’àmbit territorial de Catalunya. El pescador o pescadora n’ha de disposar durant l’exercici de la pesca i l’ha d’acompanyar del document d’identitat corresponent o de qualsevol document vàlid a efectes identificadors.

2. Pot obtenir la llicència de pesca recreativa en aigües continentals tota persona major de catorze anys que ho sol·liciti i que compleixi els requisits que determinen aquesta llei i la normativa que la desplega.

3. Els menors de catorze anys poden pescar, sense necessitat de llicència de pesca recreativa en aigües continentals, sempre que vagin acompanyats d’una persona major d’edat titular d’una llicència. Els menors d’edat no emancipats i les persones jurídicament incapacitades que vulguin sol·licitar la llicència de pesca recreativa en aigües continentals han de disposar de l’autorització de llur representant legal.

4. Les llicències de pesca recreativa en aigües continentals són atorgades pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, sens perjudici de la possibilitat que siguin lliurades per altres organismes o entitats, en els termes que s’estableixin per reglament.

5. Les classes, la vigència, el contingut i el procediment per a l’obtenció de la llicència de pesca recreativa en aigües continentals s’han de determinar per reglament.

6. L’import de la taxa de la llicència de pesca recreativa en aigües continentals és finalista i ha d’ésser establerta per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat.

Article 42. Permís de pesca

1. Per a pescar en les zones de pesca controlada cal disposar, a més de la llicència de pesca en aigües continentals, d’un permís de pesca.

2. El permís a què fa referència l’apartat 1 és nominal i intransferible, i és a risc i ventura. Per tant, un cop expedit, si no se n’ha fet ús no se’n pot demanar la devolució de l’import ni es té dret a cap compensació, llevat dels casos en què la causa sigui que el departament competent hagi dut a terme alguna de les accions següents:

a) La modificació dels períodes o dels dies hàbils per a la pesca.

b) L’establiment de refugis de pesca.

c) La modificació de les arts i els esquers permesos, del nombre de captures autoritzades o d’altres característiques de la zona de pesca controlada.

d) La incorporació de competicions.

3. El procediment per a la devolució de l’import del permís de pesca, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, s’ha d’establir per reglament.

4. El pescador o pescadora ha de dur la llicència de pesca en aigües continentals i el permís de pesca durant l’exercici de la pesca en les zones on siguin necessaris, juntament amb el document d’identitat pertinent o qualsevol document vàlid a efectes identificadors.

5. L’Administració ha de garantir, amb els mitjans suficients, un accés equitatiu al permís de pesca als pescadors que ho sol·licitin.

6. El nombre de permisos que es poden expedir diàriament per a cada àrea de pesca està limitat en funció dels objectius d’aprofitament sostenible del curs, el tram de curs o la massa d’aigua, i ha d’ésser establert pels plans de gestió de la pesca en aigües continentals.

7. Les classes, la vigència i els procediments per a obtenir els permisos de pesca s’han d’establir per reglament, tenint en compte l’establiment de bonificacions per a les persones riberenques i també per a les que pertanyin a les societats de pescadors i a llurs federacions.

8. L’import de la taxa per a obtenir el permís de pesca és finalista i ha d’ésser determinat per la legislació de taxes i preus públics de la Generalitat.

Capítol VII. Instruments d’execució de la gestió, el finançament i la vigilància de la pesca en  aigües continentals

Article 43. Consorcis territorials de pesca en aigües continentals

1. Es poden crear consorcis amb la finalitat d’executar les actuacions relatives a la gestió de la pesca en aigües continentals. Els estatuts de cada consorci n’han d’establir les funcions, la composició, l’estructura i les particularitats del règim orgànic, funcional i financer.

2. Els consorcis han d’ésser integrats per representants del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, de les societats de pescadors i, si ho sol·liciten, per representants de les administracions locals, de les administracions competents en matèria turística i de les entitats conservacionistes especialitzades en el medi fluvial.

3. La creació de consorcis en cap cas no pot justificar un increment de l’estructura orgànica o de la despesa de personal del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

4. Els consorcis estan obligats a complir els preceptes del Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals.

Article 44. Fons per a la gestió de la pesca en aigües continentals

1. Es crea el Fons per a la gestió de la pesca en aigües continentals, que es nodreix de l’import de les sancions i les indemnitzacions establertes per aquesta llei, de les taxes per expedició de les llicències de pesca recreativa en aigües continentals i dels permisos de pesca i de la resta de taxes establertes per aquesta llei, dels cànons que s’han de determinar per a les activitats i les concessions que incideixen en els ecosistemes aquàtics, i també d’altres ingressos procedents de les activitats de lleure vinculades als ecosistemes aquàtics continentals que es determinin.

2. El Fons a què fa referència l’apartat 1 és adscrit al departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals i ha d’ésser utilitzat per a finançar les actuacions relatives a la pesca en aigües continentals i també les actuacions establertes per aquesta llei per a la conservació i la recuperació dels ecosistemes aquàtics i, en especial, dels hàbitats, en els termes que s’estableixin per reglament.

Article 45. Vigilància

1. El control del compliment de la normativa en matèria de pesca recreativa en aigües continentals correspon als agents de l’autoritat i al personal al servei del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

2. En les zones de pesca controlada gestionades a l’empara de l’article 28.5, la persona titular de l’aprofitament pesquer pot nomenar guardes honoraris perquè n’efectuïn la vigilància.

Capítol VIII. Recuperació de la fauna en aigües continentals

Article 46. Centres de recuperació de la fauna en aigües continentals

1. Els centres de recuperació de la fauna en aigües continentals són les instal·lacions, com ara els canals d’alevinatge, gestionades o autoritzades pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals destinades a l’estudi, la reproducció i la cria d’espècies aqüícoles autòctones per a la reintroducció o la repoblació de cursos, trams de cursos o masses d’aigua.

2. Els requisits que han de complir els centres de recuperació de fauna en aigües continentals i el procediment per a obtenir l’autorització per a dur a terme l’activitat a què fa referència aquest article s’han d’establir per reglament.

Article 47. Centres industrials de producció de fauna en aigües continentals

1. Els centres industrials de producció de fauna en aigües continentals són les instal·lacions destinades al cultiu intensiu de determinades espècies aqüícoles per a comercialitzar-les, amb orientació al consum o a la repoblació.

2. L’autorització per a dur a terme l’activitat a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser concedida pel departament competent en matèria de pesca professional en aigües continentals, amb la concessió prèvia del cabal hidrològic per part de l’Administració hidràulica i amb l’informe preceptiu del departament competent en matèria de medi ambient, i també de qualsevol altra autorització que sigui necessària per al funcionament de l’activitat.

3. No es poden emplaçar nous centres industrials de producció de fauna en aigües continentals en derivacions de trams de cursos d’aigua que hagin estat declarats refugis de pesca ni en aigües de reserva genètica.

Títol IV. De la participació i la formació

Article 48. Participació ciutadana, formació  i educació

1. Tots els ciutadans que vulguin es poden beneficiar dels mecanismes de participació, formació i educació que estableix aquesta llei, individualment o bé de manera col·lectiva, per mitjà d’entitats o associacions.

2. El departament competent en matèria de medi ambient ha d’impulsar els plans i els programes de formació en el respecte dels ecosistemes aquàtics continentals.

3. Les escoles del riu són centres en què s’imparteix formació i educació teòrica i pràctica sobre el coneixement dels rius i la pesca respectuosa amb l’ecosistema aquàtic continental. El règim de funcionament de les escoles del riu i el programa de formació corresponent s’han d’establir per reglament. El departament competent en matèria de medi ambient ha de fomentar l’establiment d’una xarxa d’escoles del riu.

4. La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, les societats de pescadors i les entitats conservacionistes i de custòdia del territori tenen la consideració de col·laboradors preferents en la matèria a què fa referència aquest article.

Article 49. Entitats tutores de la pesca i entitats tutores del riu

1. La participació de les entitats sense ànim de lucre en les funcions de conservació i recuperació dels ecosistemes aquàtics continentals es duu a terme per mitjà de la figura de les entitats tutores de la pesca i de les entitats tutores del riu.

2. Tenen la consideració d’entitats tutores de la pesca les entitats o les associacions sense ànim de lucre que tinguin com a objecte social la promoció de l’activitat de la pesca, com ara les societats de pescadors i llurs federacions, que siguin declarades com a tals pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals i que portin a terme activitats o inversions per tal d’afavorir l’activitat de la pesca responsable i la conservació i la recuperació dels ecosistemes aquàtics continentals.

3. Cada entitat tutora de la pesca ha de tenir, com a mínim, un tram assignat per a dur-hi a terme la seva activitat. Les societats de pescadors han de tenir preferència sobre la resta d’entitats en els trams de pesca localitzats dins llur municipi.

4. Tenen la consideració d’entitats tutores del riu les entitats o les associacions sense ànim de lucre, com ara les entitats conservacionistes i les de custòdia del territori, que siguin declarades com a tals pel departament competent en matèria de medi ambient i que portin a terme activitats o inversions per a afavorir la conservació i la recuperació dels ecosistemes aquàtics continentals.

5. El procediment per a declarar entitats tutores de la pesca i entitats tutores del riu, i també llur règim de funcionament, s’han d’establir per reglament.

Títol V. Règim sancionador

Capítol I. Infraccions

Article 50. Infraccions

1. Les accions o les omissions que constitueixin un incompliment dels requisits, les obligacions i les prohibicions establertes per aquesta llei donen lloc a responsabilitat administrativa.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 51. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) Pescar sense el permís de pesca o la llicència de pesca pertinents.

b) Pescar amb més de dues canyes a la vegada, o amb més d’una en aigües de salmònids, o pescar amb arts no permeses sempre que l’ús d’aquestes arts no sigui constitutiu d’una infracció greu o molt greu.

c) Pescar crustacis utilitzant més de vuit nanses o llantions, o pescar crustacis amb arts no permeses sempre que l’ús d’aquestes arts no sigui constitutiu d’una infracció greu o molt greu.

d) Pescar en canals, obres de captació d’aigües o lleres de derivació, rec o alevinatge situats en aigües de salmònids.

e) Pescar o col·locar l’esquer a una distància inferior a cinquanta metres de l’entrada o de la sortida de dispositius de connectivitat dels cursos d’aigua.

f) Pescar amb salabre, llevat de les excepcions establertes per l’article 34.d.

g) Incomplir el règim d’autoritzacions especials per a la pesca científica establert per aquesta llei.

h) Pescar utilitzant hams amb arponet en una zona de pesca sense mort.

i) Ultrapassar el nombre de captures autoritzades en un percentatge inferior al 30%.

j) Danyar, destruir, inutilitzar o canviar de lloc els indicadors o els rètols que continguin senyalitzacions  o informacions dels diversos trams, zones de pesca o masses d’aigua.

k) Utilitzar esquers no autoritzats pel reglament de desplegament d’aquesta llei en zones de pesca sense mort.

l) Pescar fora de l’horari hàbil per a la pesca, llevat de les excepcions establertes per aquesta llei.

m) Dificultar o obstruir l’acció dels agents de l’autoritat en les tasques d’inspecció i de vigilància.

n) No retornar a les aigües de procedència, immediatament i de la manera menys lesiva possible, els exemplars d’espècies protegides, els exemplars d’espècies pescables d’una mida inferior a la mínima de captura o d’una mida superior a la màxima, o tots els exemplars pescats en una zona de pesca lliure sense mort, llevat dels d’espècies introduïdes.

o) Utilitzar en aigües de salmònids esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos o nimfes artificials amb càrregues fora del cos de la part artificial.

p) Pescar des d’una embarcació fora dels trams o de les masses d’aigua en què estigui autoritzat.

q) Utilitzar qualsevol tipus de xarxa, llevat dels casos en què ho autoritza aquesta llei.

r) No complir els requisits establerts per les autoritzacions emeses pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

s) Celebrar qualsevol tipus de certamen de pesca esportiva sense haver obtingut l’autorització administrativa pertinent, o fer-ho vulnerant els preceptes d’aquesta llei o de la normativa que la desplega.

t) Utilitzar com a esquer, en el grumeig, substàncies prohibides amb components bioquímics o químics que alterin o puguin alterar la qualitat de l’aigua i el  comportament natural dels peixos, d’acord amb l’article 31.4.

u) Practicar el grumeig en trams de cursos o masses d’aigua en què no estigui autoritzat, o bé fer-ho usant més quantitat de substàncies de l’autoritzada.

v) Retornar a les aigües de procedència qualsevol exemplar d’espècie introduïda.

Article 52. Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Pescar de manera reincident sense el permís de pesca o la llicència de pesca pertinents.

b) Pescar de manera reincident fora del període o de l’horari hàbil per a la pesca.

c) Pescar en els trams de cursos o en les masses d’aigua on estigui prohibit fer-ho.

d) Pescar utilitzant armes de foc o d’aire comprimit, arcs o ballestes.

e) Ultrapassar el nombre de captures autoritzades en un percentatge igual o superior al 30%.

f) Comercialitzar exemplars d’espècies procedents de la pesca no professional en aigües continentals, llevat de les espècies establertes per aquesta llei.

g) Transportar peixos o crustacis, o llurs ous, semen o cries, sense l’autorització del departament competent, o incomplint el que disposa aquesta llei i la normativa que la desplega.

h) Celebrar de manera reincident qualsevol tipus de certamen de pesca esportiva de competició sense haver obtingut l’autorització administrativa pertinent, o fer-ho vulnerant els preceptes d’aquesta llei o de la normativa que la desplega.

i) Traslladar els exemplars no pertanyents a espècies introduïdes salvats en els casos de reducció de cabals o d’esgotament de masses d’aigua a un punt diferent de l’establert pel pla de salvament.

j) Utilitzar com a esquer qualsevol peix, crustaci o mol·lusc viu, llevat dels casos autoritzats per aquesta llei.

k) Utilitzar en aigües de reserva genètica esquers naturals o esquers artificials prohibits per reglament.

l) Utilitzar de manera reincident com a esquer, en el grumeig, substàncies prohibides amb components bioquímics o químics que alterin o puguin alterar la qualitat de l’aigua i el comportament natural dels peixos, d’acord amb aquesta llei.

m) Destruir o alterar zones de fresa en trams de cursos o masses d’aigua, excepte en aigües de reserva genètica.

n) Utilitzar en aigües de salmònids, de manera reincident, esquers naturals que no formin part de la dieta natural dels peixos o nimfes artificials amb càrregues fora del cos de la part artificial.

o) Practicar el grumeig en trams de cursos o masses d’aigua en què no estigui autoritzat, o bé fer-ho usant més quantitat de substàncies de l’autoritzada.

p) Pescar en instal·lacions o en trams de cursos d’aigua destinats exclusivament al foment de la reproducció d’espècies piscícoles reconeguts pel departament competent, com ara les estacions de microalevinatge.

q) Dificultar o obstruir de manera reincident l’acció dels agents de l’autoritat en les tasques d’inspecció i vigilància.

r) Pescar en l’interior de passos o escales per a la fauna piscícola o en la seva zona d’influència.

Article 53. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) Practicar la repoblació, la introducció, la reintroducció o la translocació sense l’autorització pertinent o incomplint-ne els termes.

b) Reduir el cabal d’un curs d’aigua o un tram o esgotar una massa d’aigua sense haver elaborat el pla de salvament corresponent, d’acord amb el que estableix l’article 12.

c) No salvaguardar la fauna en el cas de reducció de cabals o d’esgotament de masses d’aigua.

d) Fer les operacions de salvament de fauna en el cas de reducció de cabals o d’esgotament de masses d’aigua sense la supervisió de l’Administració.

e) Pescar fent ús d’explosius, d’aparells electrocutants, acústics, percutors o paralitzants, de fonts lluminoses artificials, o de qualsevol substància tòxica, verinosa o desoxigenadora de les aigües i substàncies paralitzants, tranquil·litzants o repel·lents, llevat de les excepcions establertes per l’article 34.

f) Destruir o alterar les zones de fresa en trams de cursos o masses d’aigua classificades com a aigües de reserva genètica.

g) Construir o explotar centres de recuperació de la fauna sense les autoritzacions corresponents o incomplint els requisits establerts per aquesta llei o per la normativa que la desplega.

Capítol II. Sancions

Article 54. Sancions

Les infraccions tipificades per aquesta llei són sancionades amb multes de 60 a 120.000 euros, d’acord amb l’escala següent:

a) Les infraccions lleus, amb una multa de 60 a 600 euros.

b) Les infraccions greus, amb una multa de 601 a 6.000 euros.

c) Les infraccions molt greus, amb una multa de 6.001 a 120.000 euros.

Article 55. Criteris de graduació de les sancions

Les sancions imposades s’han d’adequar a la gravetat real del fet constitutiu de la infracció. Per a determinar-ne la graduació, s’han de tenir en compte les circumstàncies següents:

a) Els danys produïts a la fauna aqüícola o a l’ecosistema.

b) La situació de risc creat per a persones o béns.

c) La reincidència, en els termes establerts per la legislació sobre el règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

d) L’ànim de lucre i el benefici econòmic que la infracció hagi pogut reportar a la persona infractora.

e) L’agrupació o organització per a cometre la infracció quan aquesta afecti el medi natural.

f) El fet que la persona causant estigui inhabilitada en el moment de cometre la infracció.

g) El volum de mitjans il·lícits emprats, i també el de peces cobrades, introduïdes, alliberades o destruïdes.

h) La irreparabilitat dels danys causats.

i) El cost de reparació dels danys causats.

j) La comissió d’actes per a ocultar el descobriment de la infracció.

Article 56. Reparació del dany i indemnitzacions

1. Les responsabilitats administratives que es derivin del procediment sancionador són compatibles amb l’exigència a la persona infractora de la reposició de la situació que ha alterat al seu estat originari, i també amb la indemnització pels danys i perjudicis causats.

2. L’abast de la reparació o de la indemnització s’han de determinar, quan sigui possible, en el marc de l’expedient sancionador. També es poden determinar en un expedient independent respectant els principis i les garanties del procediment administratiu.

3. Per a determinar l’import de la indemnització pel que fa a la valoració de les espècies de crustacis i de peixos afectades, cal atenir-se al barem de valoracions que estableixi el departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

4. En el cas que la persona obligada no repari els danys causats, el departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals li pot imposar multes coercitives, per un import màxim de 600 euros cadascuna. Aquestes multes es poden reiterar deu vegades com a màxim, deixant entre si el lapse de temps suficient per a donar compliment a l’obligació. En el cas que persisteixi l’incompliment de la persona obligada o que hi hagi raons d’urgència, es pot emprendre l’execució subsidiària dels treballs de reparació, a càrrec de la persona obligada.

5. La prescripció de la sanció no comporta la de l’acció de l’Administració per a exigir a la persona responsable la reparació dels danys i la indemnització.

Article 57. Sancions accessòries

1. La comissió d’infraccions greus o molt greus en exercici de la pesca porta aparellada la retirada de la llicència de pesca recreativa en aigües continentals i la inhabilitació per a obtenir-la durant un termini que pot oscil·lar entre un mes i un any, en el cas d’infraccions greus, o entre un any i un dia i tres anys si es tracta d’infraccions molt greus.

2. En el cas que la infracció consisteixi en l’explotació o la construcció de centres de recuperació de la fauna sense les autoritzacions administratives pertinents, la sanció porta aparellada la suspensió provisional o definitiva de l’activitat. Si les instal·lacions no compleixen els requisits de l’autorització o la llicència ambientals o les condicions del règim de comunicació, s’han de clausurar temporalment fins que es legalitzin i, en el cas que no compleixin les condicions i els requisits per a ésser autoritzades, se’n pot ordenar el tancament definitiu. En aquest últim supòsit, la persona responsable ha de retornar a l’estat inicial els terrenys, les ribes, les lleres i les masses d’aigua ocupats o afectats per la instal·lació.

Article 58. Comís dels materials emprats

1. En el moment de la denúncia, els agents actuants poden comissar preventivament tots els aparells, les eines, els instruments, les substàncies, les embarcacions, les arts materials o els mitjans que s’hagin emprat per a la comissió d’algun dels fets tipificats com a infracció per aquesta llei.

2. En el cas que els béns comissats a què fa referència l’apartat 1 siguin d’ús lícit, l’òrgan competent per a tramitar l’expedient sancionador pot acordar de retornar-los a la persona imputada en qualsevol moment de la tramitació. En tot cas, un cop resolt l’expedient sancionador, s’han de retornar els béns comissats d’ús lícit. A aquest efecte, s’ha d’establir un termini perquè la persona interessada reculli els béns comissats. Un cop transcorregut aquest termini, l’Administració pot decidir el destí dels dits béns.

3. En el cas que els béns comissats siguin d’ús il·lícit, han d’ésser destruïts.

Article 59. Intervenció dels exemplars capturats i destinació

1. En el moment de la denúncia, els agents denunciants poden comissar els exemplars capturats que es trobin en poder de la persona infractora i els han de retornar al medi natural si es troben en condicions de sobreviure i no són espècies introduïdes.

2. Si els exemplars comissats estan morts o els agents denunciants consideren que no tenen possibilitats de sobreviure, s’han de destinar a centres benèfics o de recuperació de fauna, sempre que es trobin en condicions per al consum, la qual cosa s’ha de certificar estenent l’acta corresponent. En la resta de supòsits, han d’ésser eliminats com a residus d’acord amb la normativa vigent.

Capítol III. Procediment sancionador

Article 60. Procediment sancionador

1. Per a imposar les sancions corresponents a les infraccions tipificades per aquesta llei, s’ha de seguir el procediment sancionador establert per la normativa aplicable.

2. La incoació dels expedients sancionadors correspon als directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

3. La competència per imposar les sancions a què fa referència aquesta llei correspon als càrrecs següents:

a) Les sancions corresponents a infraccions lleus, als directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

b) Les sancions corresponents a infraccions greus, al director o directora general de la direcció competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

c) Les sancions corresponents a infraccions molt greus, al conseller o consellera del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.

Article 61. Prescripció de les infraccions i de les sancions

1. En l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any; les greus, en el termini de tres anys, i les molt greus, en el termini de cinc anys.

2. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any; les imposades per infraccions greus, en el termini de tres anys, i les imposades per infraccions molt greus, en el termini de cinc anys.

3. En cas de concurrència d’infraccions lleus, greus i molt greus, o que alguna d’aquestes infraccions sigui el mitjà necessari per a cometre’n una altra, el termini de prescripció és el que s’estableix per a la infracció més greu de les comeses.

Article 62. Caducitat del procediment sancionador

En els procediments sancionadors instruïts en aplicació d’aquesta llei s’ha de dictar i notificar la resolució pertinent en el termini d’un any, a comptar a partir del moment en què se n’acordi la iniciació. Un cop transcorregut aquest termini, s’ha de declarar la caducitat de l’expedient.

Disposicions addicionals

Primera. Règim especial de la Val d’Aran

Els preceptes d’aquesta llei i de la normativa que la desplega s’entenen sens perjudici del règim especial de la Val d’Aran i d’acord amb allò establert pels decrets de transferència de competències de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en aquesta matèria.

Segona. Substitució del plom i la resta de materials contaminants de les arts de pesca

El plom i la resta de materials contaminants utilitzats en la pesca en aigües continentals s’han de substituir per materials biodegradables o no contaminants quan aquests estiguin disponibles en el mercat. Amb aquesta finalitat, per resolució o, si escau, en el desplegament reglamentari d’aquesta llei, s’han de determinar els materials que han d’ésser substituïts per altres d’anàlegs però no contaminants de nova aparició en el mercat.

Tercera. Habilitació de la llicència de pesca recreativa de costa per a practicar la pesca recreativa i esportiva de competició en aigües continentals

La llicència de pesca recreativa per als pescadors de costa, regulada per la normativa de pesca i d’acció marítimes, habilita també per a practicar la pesca recreativa i esportiva de competició en aigües continentals dins el territori de Catalunya.

Quarta. Pla de gestió de la població dels corbs marins

El departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals ha d’elaborar o encomanar en el termini més breu possible un pla de gestió de la població de corbs marins (Phalacrocorax carbo) de la xarxa fluvial catalana per tal de conèixer l’estat de les poblacions d’aquesta espècie i poder avaluar la possibilitat de reduir-les.

Disposicions transitòries

Primera. Llicències de pesca

Les llicències de pesca recreativa en aigües continentals emeses fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei mantenen la vigència fins a llur data de caducitat.

Segona. Valoració de les espècies de peixos i de crustacis a efectes d’indemnitzacions

Fins que no s’aprovi la resolució a què fa referència l’article 56, per a fixar els barems de valoració de les espècies de fauna aqüícoles per a determinar l’import de les indemnitzacions per danys i perjudicis a què hi hagi lloc, s’han d’aplicar les quanties següents:

Espècie                                                            Quantia

Truita comuna (Salmo trutta)                                       60 euros/exemplar

Truita comuna (Salmo trutta) habitant en aigües de reserva genètica 120 euros/exemplar

Truita irisada (Oncorhynchus mykiss)                               20 euros/exemplar

Barb cua-roig (Barbus haasi)                                       30 euros /exemplar

Barb comú (Barbus graellsii)                                       30 euros/exemplar

Barb de muntanya (Barbus meridionalis)                             30 euros/exemplar

Bagra (Squalius laietanus)                                         30 euros/exemplar

Angula o anguiló (Anguilla anguilla)                            1.500 euros/kg

Anguila (Anguilla anguilla)                                        30 euros/exemplar

Boga de riu (Chondrostoma willkommii)                              20 euros/exemplar

Madrilla (Parachondrostoma miegii)                                 30 euros/exemplar

Vermellola o madrilleta roja (Achondrostoma arcasii)               30 euros/exemplar

Llobarro (Dicentrarchus labrax)                                    30 euros/exemplar

Orada (Sparus aurata)                                              30 euros/exemplar

Llissa vera (Chelon labrosus)                                      30 euros/exemplar

Llissa calua (Liza ramada)                                         30 euros/exemplar

Llissa petita (Liza saliens)                                       30 euros/exemplar

Llissa llobarrera (Mugil cephalus)                                 30 euros/exemplar

Llissa galta-roja (Liza aurata)                                    30 euros/exemplar

Espècies protegides o amenaçades L’establerta per la normativa específica de protecció

dels animals protegits o amenaçats

Tercera. Col·locació de reixes i altres mesures de protecció de canals

1. El compliment de l’article 12 per part de les instal·lacions hidràuliques ja existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’ha de regir pel que disposin el títol concessional corresponent i la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, i el reglament que la desplega, del 6 d’abril de 1943. El departament competent en matèria de medi ambient pot comprovar el compliment d’aquestes obligacions.

2. En el cas que les persones concessionàries no hagin complert les condicions establertes per llurs respectius títols concessionals en el termini establert, el departament competent en matèria de medi ambient ho ha de posar en coneixement de les administracions competents per tal que, si escau, aquestes executin, subsidiàriament i amb càrrec a la persona obligada, les obres d’instal·lació de reixes i les altres mesures de protecció de canals previstes, amb independència de la imposició de les sancions que, si escau, siguin pertinents, i sens perjudici de la incoació de l’expedient de revocació corresponent o de l’extinció de la concessió en el cas que es compleixin els requisits legalment exigits.

Quarta. Dispositius per a garantir la connectivitat dels cursos d’aigua

1. Les instal·lacions hidràuliques existents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei han de complir el que estableix l’article 15, d’acord amb el que determinin el títol concessional corresponent i la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, i el reglament que la desplega, aprovat pel Decret del 6 d’abril de 1943. El departament competent en matèria de medi ambient pot comprovar el compliment d’aquestes obligacions.

2. En el cas que les persones obligades no compleixin les obligacions a què fa referència l’apartat 1, el departament competent en matèria de medi ambient ho ha de posar en coneixement de les administracions competents per tal que, si escau, aquestes emprenguin subsidiàriament i amb càrrec a la persona obligada les obres de construcció de passos per a la fauna aqüícola establertes, amb independència de la imposició de les sancions pertinents, si escau, i sens perjudici de la incoació de l’expedient de revocació corresponent o de l’extinció de la concessió en el cas que es compleixin els requisits legalment exigits.

Cinquena. Conservació dels ecosistemes aquàtics continentals i dels recursos de pesca dins els espais naturals protegits

Per a garantir la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals i dels recursos de pesca dins els espais naturals protegits, en el cas que el departament competent en matèria de medi ambient constati un impacte sobre les poblacions de peixos o de crustacis causat per instal·lacions hidràuliques existents abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei que posi en perill la viabilitat de les dites poblacions, pot imposar a les persones concessionàries l’obligació d’adoptar les mesures correctores i minimitzadores pertinents, en el marc del que disposin el títol concessional, l’autorització o la llicència d’activitat.

Sisena. Règim transitori per a les aigües de reserva genètica

En les aigües de reserva genètica on actualment està autoritzada la pesca amb captura es permet la continuïtat d’aquest règim per un període màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei. L’extensió d’aquestes àrees amb captura no pot ésser superior a l’existent en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Setena. Autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic

Les sol·licituds per a autoritzacions i concessions sobre el domini públic hidràulic a què fa referència l’article 9 que hagin estat presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han de tramitar segons el procediment vigent en la data de presentació de la sol·licitud.

Disposició derogatòria

Es deroga l’article 28.2 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril.

Disposicions finals

Primera. Desplegament reglamentari

El Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i el reglament de desplegament d’aquesta llei s’han d’aprovar dins el termini de sis mesos des de l’aprovació de la Llei. Fins que no s’aprovin el Pla d’ordenació de la pesca en aigües continentals i el reglament de desplegament d’aquesta llei, es manté vigent el que disposa la Llei de regulació de la pesca fluvial, del 20 de febrer de 1942, i el reglament que la desplega, aprovat pel Decret del 6 d’abril de 1943, i també el que estableix l’Ordre MAB/91/2003, del 4 de març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003, i les ordres subsegüents.

Segona. Actualització de sancions i d’indemnitzacions

L’import de les sancions i la valoració de les indemnitzacions de les espècies de peixos i crustacis fixat per aquesta llei pot ésser actualitzat pel Govern per mitjà d’un decret.

Tercera. Dotació de mitjans materials, econòmics i personals

El Govern de la Generalitat, dins el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’adequar l’estructura administrativa del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la dotació dels mitjans materials, econòmics i personals necessaris per a desplegar i executar els preceptes d’aquesta llei.

Quarta. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Palau del Parlament, 17 de desembre de 2009

El secretari quart      El president del Parlament

Rafel Luna i Vivas      Ernest Benach i Pascual

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: